La vida de treballador vs la vida de retirat

El Blog Salmón publica un post, basat en un estudi de Booz Allen Hamilton, que analitza les vides de treball i les de retirat.

La tendència que es preveu a mig termini, fa veure el que moltes vegades s’ha qüestionat, la sostenibilitat del sistema actual. Com es veu al gràfic, a continuació, cada vegada el percentatge de temps que les persones estan retirades suposa un percentatge superior de temps.

Per això l’estudi fa una sèrie de recomanacions.

Eurobaròmetre 2006 (estàndard n. 66)

S’ha publicat l’Eurobaròmetre estàndard d’enguany que ha preguntat als Europeus els següents temes:

• Suport dels membres a la UE
• Beneficis de ser membre de la UE
• Imatge de la UE
• Confiança amb la Comissió de la UE
• Confiança amb el Parlament de la UE
• Direcció en la que van les coses a la UE
• Suport per les polítiques comunes exteriors de la UE
• Suport per les polítiques comunes en defensa i seguretat de la UE
• Suport a l’ampliació
• La Constitució Europea
• Valors personals i Europeus
• Estat de l’intervencionisme i la lliure competència
• Severitat de la justícia
• Igualitat i llibertat individual
• El lloc de la religió en la societat
• Actituts envers la homosexualitat
• La contribució dels immigrants en la societat
• Legalització del cannabis
• La importància de tenir temps lliure

Com a resultat curiós cal esmentar que sóm el 4rt país que valora positivament tenir temps lliure, però segurament sóm també dels primers on més hores es treballa.
Descarregar document complet (en anglès) en format PDF

Innovacions organitzatives i competitivitat industrial

El reconeixement del paper de la innovació per a la competitivitat ha estat generalitzat en els darrers anys. En aquest context, els estudis sobre el fenomen de la innovació han augmentat de manera considerable i s’han anat ampliant els enfocaments d’anàlisi. Aquest fet ha contribuït a reforçar l’interès per la comprensió de les innovacions organitzatives dins del que es coneix com l’anàlisi dels fonaments microeconòmics de la competitivitat.Aquest estudi s’ocupa de les innovacions organitzatives i de la seva relació amb l’activitat industrial. En una primera part es fa una anàlisi de l’abast del terme i del paper de les innovacions organitzatives per al manteniment i la millora de la competitivitat empresarial. En els capítols següents es tracta del tema en relació amb Catalunya des d’una doble perspectiva: la dels indicadors de mesura possibles i la de l’anàlisi d’algunes dades disponibles sobre el tema en relació amb el teixit industrial català. Així, pel que fa als indicadors, en el capítol 2 es recullen dades relatives al grau d’introducció d’innovacions organitzatives a les empreses i als sectors industrials. Les dades utilitzades
provenen de l’enquesta sobre innovació tecnològica de l’INE. Quant a les dades disponibles en el teixit industrial català, el capítol 3 en presenta unes quantes sobre la gestió de la qualitat i la introducció de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC). En tots els casos, l’estudi ha utilitzat dades secundàries provinents de les enquestes d’innovació tecnològica de l’INE, de l’enquesta sobre TIC de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i d’estudis realitzats pel Departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte de la Universitat de Girona per encàrrec del CIDEM.En relació amb les dades dels sectors industrials, s’ha optat per treballar, en els diferents capítols, amb un nombre limitat de sectors atesa la dificultat tècnica d’abordar una anàlisi exhaustiva pels problemes de significativitat en algunes de les fonts estadístiques. Pensem que les dades dels sectors analitzats permeten, de tota manera, aportar una visió representativa de la situació a les empreses industrials catalanes. Aquesta visió sectorial feta a partir de les estadístiques disponibles es completa amb la visió qualitativa aportada per set casos d’empreses que contenen exemples il_lustratius d’innovacions organitzatives.Cal assenyalar que, en el cas de les dades de l’enquesta d’innovació de l’INE, les dades relatives a Catalunya no havien estat objecte de cap tipus de tractament fins ara. De fet, les dades de l’enquesta del 2000 van estar disponibles a l’Institut d’Estadística de Catalunya l’estiu del 2003. El suport rebut en aquest tema per part de l’IDESCAT ha estat cabdal per poder disposar de les taules que es presenten a l’apartat 2. Aquestes taules constitueixen una primera aproximació a la realitat de la innovació a Catalunya des de la perspectiva, de les estadístiques del Community Innovation Survey. Per aquesta raó ens ha semblat convenient d’incorporar en aquest apartat algunes taules de resultats generals sobre la innovació que no estan vinculades, en sentit estricte, a la introducció d’innovacions organitzatives.

Aquest informe ha estat escrit per Jaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Martí Casadesús de la Universitat de Girona i ha estat publicat pel Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, dins la secció Col·lecció de Papers d’Economia Industrial.

Podeu descarregar l’informe complet en format PDF.

Competència i Innovació en la Nova Economia

En aquest document es recullen quatre assaigs que donen resposta a alguns dels principals interrogants sobre el paper de la política de competència en la nova economia. En el capítol 2 descrivim les característiques econòmiques dels sectors de la nova economia: economies d’escala, de xarxa, innovació, etc. Posteriorment, en el capítol 3 considerem les implicacions de les característiques esmentades per al disseny correcte de la política de competència. En el capítol 4 reprenem aquestes qüestions però, aquesta vegada, s’hi fa referència a un sector que està a cavall de la nova i la vella economia: el comerç electrònic entre empreses o comerç B2B. Finalment, després de constatar que aquestes indústries són proclius a la intervenció de les autoritats de la competència, en el capítol 5 desenvolupem un model d’estratègia proactiva que permetria a les empreses establertes reduir els costos esperats de la intervenció de les autoritats de competència.

Aquest estudi ha estat realitzat per Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos amb el suport del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Descarregar el document complet

Informe Global de Competitivitat

El World Economic Forum ha publicat l’Informe Global de Competitivitat (GCReport), l’objectiu del qual és avaluar el nivell de competitivitat econòmica d’una mostra de 125 països, per analitzar com pot evolucionar el creixement de l’economia mundial a mig i llarg termini. El GCReport elabora l’Índex de Creixement de Competitivitat (GCI) i l’Índex de Competitivitat Empresarial (BCI).

El World Economic Forum és una organització independent internacional incorporada com a fundació sense ànim de lucre, manté un estat consultiu amb el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. La màxima d’aquesta organització és el progrés econòmic ha de venir de la mà del desenvolupament social.

En aquest informe, en el ranking GCI que està liderat per Suissa, Finlàndia i Suècia, Espanya ocupa el lloc 28è pel darrera de països com Chile, Malaysia o Estònia. Pel que fa al BCI, Espanya ocupa la posició 30.

Font: World Economic Forum