Category Archives: Gestió de la innovació

Suspens en innovació

Llegim a El País que Espanya es troba a la cua entre leseconomies més desenvolupades pel que fa al procés d’adaptació als canvis desencadenats per les noves tecnologies de la informació. Les tres variables on es destaca la pobre puntuació obtinguda són:

  • Inversió en educació i R+D
  • El nombre d’universitats d’alt nivell
  • La quanitat de llicenciats en ciencia i tecnologia.

Segons Jordi Vilaseca, professor de la UOC “Estem endarrerits perquè no estem fent una aposta clara per incorporar les noves tecnologies a les activitats tradicionals“… “L’economia del coneixement no són les puntcoms, sinó la capacitat d’incorporar el coneixement a tots els sectors de l’aparell productiu

I el futur no es veu clar ja que a conseqüència dels canvis demogràfics es perderan entre un 20% i un 30% de llicenciats universitaris en els pròxims 10 anys.

Pel que fa a la inversió en coneixement, segons l’OCDE, els Estats Units inverteixen el 6,6% del seu PIB, mentre que  el Regni Unit i França el 3,7%, el 2,9% Alemanya, i el 2,8% Espanya.

Core Competencies

Hamel and Prahalad (1990) van definir les Core Competencies (competències clau) com “allò que una empresa pot fer bé” si compleix les següents condicions:

  • Proporciona beneficis als clients
  • És difícil d’imitar pels competidors
  • Pot influenciar una gran varietat de productes i mercats

Poden tenir vàries formes, com ara un cert know-how tècnic, un procés molt fiable, relacions properes amb clients i proveïdors, etc. Inclou facetes com el desenvolupament de productes, la cultura de l’empresa, la dedicació dels empleats.

Si una competència clau proporciona avantatge a llarg termini a l’empresa, es diu que ens trobem en un avantatge competitiu sustingut.

Per exemple la competència clau de Black and Decker són els motors elèctrics de 200 a 600 W, i aquest motor és el seu producte clau (core product).

font wikipedia

by DrSavia

Tenir la visió de negoci

En anglès.

Workshop. Fostering Innovation in eGovernment

El divendres 9 de març de 2007 tindrà lloc el worskshop Fostering Innnovation in eGovernment, la llengua vehicular del qual serà essencialment l’anglès. La jornada tindrà lloc a l’edifici de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) a Castelldefels.

En el marc del conveni signat el passat juny de 2006 per l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l’Oxford Internet Institute (OII), i dins del projecte MODINIS “Breaking Barriers to eGovernment” de la Comissió Europea, aquest workshop tractarà dels mecanismes que el govern electrònic pot emprar i ha emprat fins ara per a millorar la governança en l’era de la informació, és a dir, de quina forma poden transformar els governs no només la prestació dels serveis públics sinó també els sistemes de govern gràcies a l’àmplia difusió d’Internet i de la Web. El projecte ha identificat 7 tipus de barreres que frenen l’evolució del govern electrònic arreu d’Europa. Aquest workshop es centrarà en diverses solucions per a superar aquestes barreres i estimular la innovació. Aquestes solucions, abarquen, com a mínim, les següents categories:

  1. Solucions de caràcter legislatiu: s’ha creat o es pot crear legislació a escala nacional o comunitària amb l’objectiu de superar les barreres que frenen el govern electrònic, per exemple, els problemes d’harmonització, que han estat identificats com un obstacle clau per al progrés del govern electrònic.
  2. Solucions de caràcter tècnic que es basen en els dissenys innovadors i els usos de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, i també en les seves aplicacions a Europa o arreu del món. Entre les possibles solucions d’aquest tipus hi ha, per exemple, l’ús de xarxes socials o de portals comunitaris, les solucions que en línies generals s’han definit com a Web 2.0. Poden ser aprofitades aquestes aplicacions d’una forma creativa i útil per els governs?
  3. Solucions centrades en els ciutadans que tenen com a prioritat atorgar poder als usuaris del govern electrònic, incentivant l’ús de les eines del govern electrònic per part del públic, per exemple mitjançant una segmentació més eficaç del públic que permeti adaptar estratègies a grups concrets o bé mitjançant sistemes innovadors d’interacció amb els intermediaris situats entre els ciutadans i les administracions.
  4. Solucions de caràcter organitzatiu relatives als canvis que es poden dur a terme en la cultura o l’estructura de les organitzacions per facilitar la posada en marxa del govern electrònic, per exemple, intentant vèncer la resistència d’aquelles persones que disposen d’un gran coneixement organitzatiu en relació als processos presencials.

Què poden aprendre els impulsors d’iniciatives de govern electrònic dels exemples concrets? I de la teoria i la recerca sobre difusió d’innovacions en els àmbits de la informació i la comunicació?

 

Més informació a la UOC

Els 5 principis de la innovació

  1. La innovació comença quan les persones converteixen problemes en idees. Les noves idees neixen a partir de preguntes, problemes i obstacles.
  2. La innovació necessita un sistema. Totes les organitzacions tenen sistemes d’innovació. Alguns són formals, dissenyats per la direcció, i altres són informals, i tenen lloc fòra dels canals establerts.
  3. La passió és la gasolina i el dolor és l’ingredient secret. Les idees no propulsen soles, la passió ho fa.
  4. La ubicació impousa un intercanvi efectiu. Ubicació en referència a la proximitat entre les persones. És clau per construïr la confiança que és essencial per el procés d’innovació. També incrementa la possibilitat d’un intercanvi més gran d’informació, fertilització creuada d’idees, estimulació del pensament creatiu i la crítica d’idees durant l’etapa formativa.
  5. Cal fomentar les diferències. Les diferències que normalment divideixen les persones – com la llengua, cultura, raça, gènere i l’estil de pensar i resoldre els problemes – poden ser una benedicció per la innovació.

font Center for Creative Leadership
via Business Innnovation Insider

Màrqueting, una excel·lent eina per gestionar la innovació

Via el Portal de Recerca UdG, ens assabentem de la jornada que s’organitza el proper dilluns 18 de desembre 2006  de 17.00h a 19.00, al Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del Parc Tecnològic del Vellès, Cerdanyola del Vallès.

Us podeu inscriure al web del Parc Tecnològic del Vallès 

El departament de màrqueting és un factor clau per poder gestionar la innovació. Davant un client cada vegada més exigent i acostumat a concebre el servei en la seva globalitat, l’Andreu Pérez, gerent de Màrqueting i Innovació de Delphin Project Hunting, ens mostra de quina manera podem, a partir de la nostra relació amb el client, conèixer les seves expectatives, il·lusions i exigències, per tal de definir nous productes i serveis, i aprendre a comunicar-los d’acord amb el que estan disposats a sentir.

Aquesta jornada s’adreça a directors generals, directors de màrqueting i directors comercials, i a totes aquelles persones de l’organització que saben que relacionar-se amb el client no vol dir només donar-li a conèixer les novetats i millores, resoldre els seus dubtes o, senzillament, mesurar la qualitat del servei que li estem oferint, sinó que també és una excepcional oportunitat per conèixer-lo i gestionar la innovació, a la vegada que es millora la qualitat i es creen nous productes i serveis.

Innovacions organitzatives i competitivitat industrial

El reconeixement del paper de la innovació per a la competitivitat ha estat generalitzat en els darrers anys. En aquest context, els estudis sobre el fenomen de la innovació han augmentat de manera considerable i s’han anat ampliant els enfocaments d’anàlisi. Aquest fet ha contribuït a reforçar l’interès per la comprensió de les innovacions organitzatives dins del que es coneix com l’anàlisi dels fonaments microeconòmics de la competitivitat.Aquest estudi s’ocupa de les innovacions organitzatives i de la seva relació amb l’activitat industrial. En una primera part es fa una anàlisi de l’abast del terme i del paper de les innovacions organitzatives per al manteniment i la millora de la competitivitat empresarial. En els capítols següents es tracta del tema en relació amb Catalunya des d’una doble perspectiva: la dels indicadors de mesura possibles i la de l’anàlisi d’algunes dades disponibles sobre el tema en relació amb el teixit industrial català. Així, pel que fa als indicadors, en el capítol 2 es recullen dades relatives al grau d’introducció d’innovacions organitzatives a les empreses i als sectors industrials. Les dades utilitzades
provenen de l’enquesta sobre innovació tecnològica de l’INE. Quant a les dades disponibles en el teixit industrial català, el capítol 3 en presenta unes quantes sobre la gestió de la qualitat i la introducció de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC). En tots els casos, l’estudi ha utilitzat dades secundàries provinents de les enquestes d’innovació tecnològica de l’INE, de l’enquesta sobre TIC de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i d’estudis realitzats pel Departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte de la Universitat de Girona per encàrrec del CIDEM.En relació amb les dades dels sectors industrials, s’ha optat per treballar, en els diferents capítols, amb un nombre limitat de sectors atesa la dificultat tècnica d’abordar una anàlisi exhaustiva pels problemes de significativitat en algunes de les fonts estadístiques. Pensem que les dades dels sectors analitzats permeten, de tota manera, aportar una visió representativa de la situació a les empreses industrials catalanes. Aquesta visió sectorial feta a partir de les estadístiques disponibles es completa amb la visió qualitativa aportada per set casos d’empreses que contenen exemples il_lustratius d’innovacions organitzatives.Cal assenyalar que, en el cas de les dades de l’enquesta d’innovació de l’INE, les dades relatives a Catalunya no havien estat objecte de cap tipus de tractament fins ara. De fet, les dades de l’enquesta del 2000 van estar disponibles a l’Institut d’Estadística de Catalunya l’estiu del 2003. El suport rebut en aquest tema per part de l’IDESCAT ha estat cabdal per poder disposar de les taules que es presenten a l’apartat 2. Aquestes taules constitueixen una primera aproximació a la realitat de la innovació a Catalunya des de la perspectiva, de les estadístiques del Community Innovation Survey. Per aquesta raó ens ha semblat convenient d’incorporar en aquest apartat algunes taules de resultats generals sobre la innovació que no estan vinculades, en sentit estricte, a la introducció d’innovacions organitzatives.

Aquest informe ha estat escrit per Jaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Martí Casadesús de la Universitat de Girona i ha estat publicat pel Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, dins la secció Col·lecció de Papers d’Economia Industrial.

Podeu descarregar l’informe complet en format PDF.

Competència i Innovació en la Nova Economia

En aquest document es recullen quatre assaigs que donen resposta a alguns dels principals interrogants sobre el paper de la política de competència en la nova economia. En el capítol 2 descrivim les característiques econòmiques dels sectors de la nova economia: economies d’escala, de xarxa, innovació, etc. Posteriorment, en el capítol 3 considerem les implicacions de les característiques esmentades per al disseny correcte de la política de competència. En el capítol 4 reprenem aquestes qüestions però, aquesta vegada, s’hi fa referència a un sector que està a cavall de la nova i la vella economia: el comerç electrònic entre empreses o comerç B2B. Finalment, després de constatar que aquestes indústries són proclius a la intervenció de les autoritats de la competència, en el capítol 5 desenvolupem un model d’estratègia proactiva que permetria a les empreses establertes reduir els costos esperats de la intervenció de les autoritats de competència.

Aquest estudi ha estat realitzat per Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos amb el suport del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Descarregar el document complet

Innovació disruptiva

La innovació disruptiva és una innovació de producte o servei que desplaça a un producte o tecnologia existent que domina el mercat. Les innovacions disruptives es poden classificar de dues maneres diferents:

  • lower-end: va dirigida principalment als consumidors que no necessiten productes amb moltes prestacions però que estan interessats en aquest nou producte o tecnologia. Es tracta de llançar al mercat productes amb menys prestacions però que sobrepassin amb escreix les espectatives de determinats segments de consumidors. Aquests usuaris no estan disposats a pagar més per més prestacions o millors funcionalitats. Una vegada consolidat aquest segment, el disruptor ha de millorar el seu marge. Per fer-ho intentara entrar en el segment on el client està disposat a pagar una mica més per una mica més de qualitat. Per assegurar aquesta qualitat el disruptor necessita innovar. Cal repetir aquesta operació per anar entrant cada vegada a més segments del mercat i atreure consumidors més atractius, disposats a pagar més.
  • new-market: apareix quan un producte amb prestacions clarament inferiors entra en un mercat nou o emergent. Per exemple el sistema operatiu Linux quan va aparèixer era un producte clarament inferior als servidors Unix o Windows. Els sistemes operatius Linux actuals han innovat i millorat amb els anys i són molt assequibles, fins al punt que pel que fa a servidors deslpacen els sistemes líder en el mercat.

Innovació disruptiva

Exemples d’innovacions disruptives:

  • Els motors de combustió van desplaçar el traball manual i amb animals.
  • Els automòbils van desplaçar els cavalls per el transport.
  • Els ordinadors personals van desplaçar els grans ordinadors.
  • La fotografia digital va desplaçar l’analògica.
  • Els telèfons el telègraf.
  • El telèfon mòbil el telèfon convencional.
  • VoIP la telefonia convencional.
  • El format MP3 està desplaçant el CD.
  • El format DivX està desplaçant el DVD.

font: wikipedia

Think for a change

The world is changing…and its going to change with or without you. Only fresh ideas and new innovation will keep everything you worked hard to achieve viable into the future.

He dubtat en traduir la frase al català … però té tanta contundència i entusiasme que no voldria desaprofitar ni tan sols els punts. Amb aquesta frase es presenta Think for a change, una consultora en creativitat fundada l’any 2000 per donar suport a les empreses en el desenvolupament del procés de la creativitat, iniciatives innovadores i generació de noves idees.

Aquesta empresa ha desenvolupat un model d’innovació contínua,basat en sis elements:

  • Sistema de gestió de les idees
  • Solució creativa dels problemes
  • Cultura de la innovació
  • Millora contínua
  • Centres d’innovació
  • Entrenament i formació en creativitat i innovació