Millor jove emprenedor creatiu

Llegim al Diari de Girona una notícia sobre el millor jove emprenedor de Catalunya. Es tracta d’en Dídac Lee, gironí de 33 anys, fundador de diverses companyies tecnològiques d´èxit, que serà el representant de Catalunya en el concurs al Millor Jove Emprenedor Creatiu del Món 2007. Aquest concurs que es celebrarà a Turquia el proper novembre.

Com perdre la por a innovar

Us volem recomanar la lectura d’un article publicat al diari Cinco Días, el passat 26 de maig.  L’article recull l’experiència de diferents directius de Disney, Xerox, Cirque du Soleil i Nokia, sobre la creativitat.

Volem compartir alguns extractes de l’article per fer-vos pensar:

Michael Eisner (Ex president de The Walt Disney), explica que va passar durant el rodatge d’Indiana Jones y el arca perdida. “Era una película de alto presupuesto, que nosotros ajustamos al máximo. Para la escena final estaba prevista una lucha de espadachines. Pero sucedió que el último día Harrison Ford tuvo trastornos digestivos y se iba a tener que retrasar el rodaje con el consiguiente incremento de presupuesto. Así se que se optó porque se le disparara y que nos fuéramos a casa”.

Mariana Ferrari (Experta en marketing i assessora d’empreses innovadores), “las empresas deberían despedir a todos aquellos profesionales que no hayan cometido un fallo. Hay que premiar a la gente que tenga ideas, aunque éstas luego no funcionen”.

Juan Mulet (Director general de la Fundación Cotet), “No es lo mismo innovar que inventar. La innovación es todo cambio basado en conocimiento y que genera valor. Pero también innovar es crear riqueza a partir de un invento”.

Logo Quiz!

Podeu reconèixer a quina empresa pertany aquest logo? Aquest és el joc que descobreixo llegint Heads-up. Un joc, Logo Quiz!, que consisteix en mostrar una part de logo d’empreses conegudes i a partir d’una resposta múltiple, cal trobar la solució.

Els logos esdevenen un element molt important en l’imatge de les empreses, fins al punt que moltes vegades acaben als tribunals les disputes per la seva propietat. Com a exemple, fa molt poc es va posar fi a la batalla legal entre els Beatles i Apple per l’ús de la poma.
Segons Wikipedia, el logotip és utilitzat per denotar la propietat privada d’un objecte. En alguns casos, comporta una declaració d’autoria o certificació de qualitat. Però l’ús més generalitzat el fan les cases comercials, indicant que aquell producte és d’una companyia. Amb aquest ús la companyia emet un missatge al consumidor d’algunes característiques del producte com la qualitat i el cost.

En un logotip es diferencien dues entitats:

• la imatge: Signe visual gràfic. Aquest signe pot tenir comportaments diferenciats
  • simbòlic (exemple: la creu de la creu roja)
  • icònic (exemple: la poma de Apple).
• La tipografia: El logotip com part de la identitat visual d’una empresa o institució, és la representació tipogràfica del nom de la marca. (exemple: IBM)

Visita a IDEO

IDEO és una organització que ajuda a les organitzacions a innovar a través del disseny. En posts anteriors hem comentat el cas IDEO o alguns dels llibres que han publicat els seus fundadors (The Ten Faces of Innovation). Aquests dies he estat a Munich per diferents motius, i aprofitant l’estada he tingut l’oportunitat de visitar les instal·lacions d´IDEO.

Intentaré fer-vos arribar una mica quin ambient es respira en una empresa tant genuïna, situada al cor comercial de Munich, a Hochbrückenstr, on tot un edifici de 5 plantes allotja la seu.

Es diu que la clau d´IDEO no són només les capacitats i la creativitat dels seus treballadors, sinó en saber crear l´ambient adequat de treball. I realment, durant la meva visita vaig poder comprovar quin és aquest ambient. Totes les plantes de l’edifici són espais oberts amb uns plafons prefabricats que serveixen per crear habitacions a mida i discretes on es desenvolupen els diferents projectes. El personal que no està implicat en algun projecte treballa conjuntament en grans sales … no hi ha despatxos personals, ni tan sols pel màxim responsable d’IDEO Munich, el qual treballa en una taula al costat d’una vuitena de companys més. L’àtic de l’edifici és la zona de relació de l’empresa, amb terrassa, molta llum i vistes a les teulades veïnes. A l’àtic hi ha un flux constant de treballadors, està equipat amb una cuina i una gran barra on tot el personal IDEO disposa de tota mena de menjars i beures. Podríem dir que és com un “Chill out”, zona de descans.

El dibuix que ve a continuació mostra una manera de veure els diferents tipus d’innovació. Segons la gent d’IDEO hi ha tres tipus d’innovacions:

• Les innovacions incrementals, són aquelles que oferim als nostres clients, amb millores dels nostres productes.
• Les evolucionàries consisteixen en oferir un nou producte als nostres clients o bé oferir un producte que ja tenim a nous clients.
• Les revolucionàries consisteixen en oferir un nou producte a nous clients.

Al gràfic es vol representar que el camí per arribar a les innovacions revolucionàries no és linial i no pot passar per alguna de les altres innovacions, sinó que cal fer-ho d’una manera diferent … pensament lateral?

Vull aprofitar per agrair a la Sabine i la Vicky d’IDEO Munich, per la seva generositat, amabilitat i simpatia.

 

 

Tenir la visió de negoci

En anglès.

Creativitat empresarial: rigidesa vs disciplina

Llegeixo a Explorando el Kilimanjaro, Guzmán López, un interessant article que comenta l’aparent conflicte entre la creativitat i les organitzacions. Us faig a mans un extracte:

Como bien apuntaba hace poco mi buena amiga Mac, parece que la creatividad está reñida por fuerza con las organizaciones, esto debido a su aparentemente conflicto de intereses. Es decir, la primera apreciación que se hace cuando un lee que se puede ser creativo en la empresa puede ser justo esa: ¿cómo se puede ser creativo cuando las organizaciones requieren rigidez y conformidad? ¿no es esto lo contrario a un ambiente creativo?
Bien, al igual que el humor puede ser una cosa muy seria como dice mi amigo Eduardo Jáuregui, la creatividad también lo es. Y con esto quiero decir que aunque la creatividad parezca que va ligada con el caos, la libertad e incluso la anarquía, es algo más disciplinado.

No debemos confundir la disciplina con la rigidez. Yo creo que en una empresa – al igual que con la creatividad- tiene que haber disciplina, pero no rigidez. La rigidez es lo contrario de la flexibilidad, y ésta es estrictamente necesaria para sobrevivir en un mercado de cambio constante como es el que vivimos actualmente. Por tanto, en una empresa disciplinada hay lugar para la creatividad, ¿cómo no?
¿acaso la compañía aérea más importante del mundo no es disciplinada? Tal como nos cuenta Alan Robinson en Creatividad Empresarial, British Airways es la compañía aérea más grande del mundo. Pocas industrias están tan estandarizadas como la industria de las aerolíneas, que maneja grandes cantidades de personas y aviones diariamente, y para la cual la seguridad es de mayor importancia. ¿Quién podría decir que está compañía no es disciplinada? Disciplinada sí, pero no rígida.
En el libro nos cuenta un ejemplo de cómo se mejoró el sistema para que los de la Business Class pudieran recoger su equipaje más rápido. Y esto fue gracias a un empleado, un cargador de equipaje, que simplemente con una dosis de observación y otra de curiosidad, solucionó con una simple idea de etiquetaje, un problema para la compañía. ¿acaso un cargador de equipajes tiene alguna fuerza en una compañía tan importante? Pues parece ser que sí. Una organización puede ser de lo más profesional, disciplinada, rentable, importante y todo lo seria que quieras, pero nada de eso va en contra de los principios de la innovación como el del escuchar las ideas de los demás.

La segunda cuestión que planteaba Mac en su comentario me parece más difícil de abordar, y es que, la teoría está bastante lejos de la práctica. Desgraciadamente aún en muchos países la innovación es una utopía. Las empresas tienen una estructura vertical y no dejan espacio para la comunicación. Si el ambiente de trabajo es parejo al de un campo de concentración es fácil que las ideas no lleguen a la cúspide. Además, la creatividad no se ve como una herramienta para solucionar esos problemas, quizá por estar tan cargada de esteriotipos y falsas creencias. Hasta que no se desmitifique un poco todo esto y se empiece a aplicar de manera muy práctica, los empresarios de toda la vida no la van a aceptar como tal.

Pero hay que ser optimistas, y aunque sea por cuestión de supervivencia estoy convencido de que la innovación va a ser un referente en el mundo de la empresa en muy poco tiempo.

Publicitat en escales automàtiques

L’agencia de publicitat argentina PUBLICIS GRAFFITI ha realitzat aquesta curiosa campanya per HP.

Una nova demostració de que tot no està inventat i que queda molt per fer…

font Coloribus

Cadira plegable molt creativa

Un exemple d’aplicar la creativitat a un element tan senzill com una cadira (o un banc) plegable.

enviat per David Casadevall

El joc que llegeix la ment

Descobrim un joc familiar que segurament molts de vosaltres ja heu jugat, es tracta del joc de les 20 preguntes, 20Q. Aquest joc consisteix en que nosaltres pensem en una cosa, la que sigui i algú altre ens va fent preguntes fins esbrinar en que estem pensant. La particularitat de la versió que us presentem és que es basa en intel·ligència artificial, és un programa que a partir de les respostes que li donem va generant preguntes relacionades i basa les seves respostes en el que ha aprés.20Q AI no es un programa predissenyat, cada vegada que l’executem genera noves preguntes relacionades amb les respostes que nosaltres li donem. A més, a mesura juguem amb 20Q, pensant en un mateix objecte, més aprendrà sobre aquest objecte.

Turisme experimental, una manera de viatjar diferent i creativa

Llegeixo a El País, en el seu suplement El viajero, un interessant article sobre el turisme experimental.

Joël Henry és un turista experimental, que ha decidit aplicar la seva passió pels jocs als seus viatges. A mitjans dels 90 va fundar el Laboratori de Turisme experimental, una combinació de idees per viatjar sense els lligams del turisme convencional, però amb les regles d’un joc. Entre les seves propostes hi ha visitar només les últimes estacions de la línia de metro, agafar un tren que surt a les 12.12 i baixar a dotzena estació, fer autostop amb un cartell que diu “Tombuctú”, …

El turisme experimental recupera la idea de l’aventura en els viatges que fem normalment, per fer-los molt més divertits. Moltes de les seves idees han quedat recollides en un llibre editat per Lonely Planet.

És molt probable que tots haguem fet alguna cosa semblant de manera espontànea en els nostres viatges, però la idea de fer que sigui un joc m’agrada molt. No cal renunciar a visitar allò que és popular en un país o una ciutat, però obrim les portes a milers de coses i situacions si decidim jugar. Lligant amb aquesta idea em ve al cap la pel·lícula de Match Point de Woody Allen, on es diu que el 80% del que ens passa és atzar i només el 20% depèn del que som.