Author Archives: bernatc

Com es va crear el canon de la SGAE

Podria haver anat així…

El cert és que hi ha opinions a favor i en contra del canon… i del que es considera pirateria o no.

via Tachnovation

Publicitat en escales automàtiques

L’agencia de publicitat argentina PUBLICIS GRAFFITI ha realitzat aquesta curiosa campanya per HP.

Una nova demostració de que tot no està inventat i que queda molt per fer…

font Coloribus

Cadira plegable molt creativa

Un exemple d’aplicar la creativitat a un element tan senzill com una cadira (o un banc) plegable.

enviat per David Casadevall

Paper electrònic

Polymer Vision ha presentat un nou producte que pretén ser un substitut del paper (quantes vegades ho hem sentit, això?). El producte que ofereixen és el Readius
i la principal característica és la pantalla flexible.

ReadiusReadiusReadius

Les principals característiques són:

  • Capacitat de reproduïr documents: PDF, ebooks, txt, i altres arxius de text
  • Lector de notícies RSS
  • Reduïdes dimensions: 100x55x21 mm
  • Pes: 150gr
  • Pantalla: monocrom QVGA 320×240 flexible i plegable
  • Capacitat: 4Gb
  • Connectivitat: USB i Wireless (GSM)
  • Duració de la bateria: 10 dies

L’empresa que ha desenvolupat aquesta tecnologia va sorgir com a spin-off de Philips.
via Efecto Mariposa

Web 2.0… explicada d’una altra manera

via chilepd

Windows Vista… wow?

Microsoft ha tret el seu nou sistema operatiu, Windows Vista. En el seu anunci publicitari apareix un senyor admirant la pantalla d’un ordinador i dient WOW! Una de les noves prestacions d’aquesta meravella és la nova interficie gràfica, més potent i vistosa que la de Windows XP…

Doncs mireu el que es pot fer amb Linux i XGL

També n’hi ha d’altres que creuen que Windows Vista s’assembla massa a MacOS X

Els 5 principis de la innovació

  1. La innovació comença quan les persones converteixen problemes en idees. Les noves idees neixen a partir de preguntes, problemes i obstacles.
  2. La innovació necessita un sistema. Totes les organitzacions tenen sistemes d’innovació. Alguns són formals, dissenyats per la direcció, i altres són informals, i tenen lloc fòra dels canals establerts.
  3. La passió és la gasolina i el dolor és l’ingredient secret. Les idees no propulsen soles, la passió ho fa.
  4. La ubicació impousa un intercanvi efectiu. Ubicació en referència a la proximitat entre les persones. És clau per construïr la confiança que és essencial per el procés d’innovació. També incrementa la possibilitat d’un intercanvi més gran d’informació, fertilització creuada d’idees, estimulació del pensament creatiu i la crítica d’idees durant l’etapa formativa.
  5. Cal fomentar les diferències. Les diferències que normalment divideixen les persones – com la llengua, cultura, raça, gènere i l’estil de pensar i resoldre els problemes – poden ser una benedicció per la innovació.

font Center for Creative Leadership
via Business Innnovation Insider

Pannells publicitaris i gotes d’aigua

Una nova manera de fer publicitat… aprofitar un salt d’aigua per escriure-hi missatges, formes, etc. La tecnologia que s’ha creat és similar a la de les impressores d’injecció de tinta, on 3000 injectors deixen anar una gota d’aigua segons ordena l’aplicació, i aquestes gotes cauen formant els dibuixos… realment espectacular

via mirá!

Innovació al New York Times

El vice-president d’innovació del New york Times analitza la situació dels diaris digitals i explica algunes de les novetats de la web del seu diari.

via Vilaweb

Viure per consumir?

viureconsumir.jpgVIURE PER CONSUMIR?
Jean-Michel Dumay
El Cap d’Any de 2006, un petit nombre de veïns de la badia de San Francisco va fer-se un propòsit particular: no adquirir res més de nou durant tot un any. Viure senzillament de manera ajustada, del mercat de segona mà, comprant d’ocasió o manllevant del veí. Només amb algunes excepcions: els aliments, la roba interior, els productes de salut i, com qui diu, de primera necessitat. Proposta acomplerta (amb un o dos objectes d’error). Dotze mesos més tard, una bona part d’ells han decidit fins i tot repetir-ho un altre any… després, amb tot, d’un dia anomenat de “jubilació”, on cadascú serà autoritzat a omplir de nou en nou la llar.
Batejat “The Compact”, aquest grup de tècnics, executius, professors o estudiants californians expliquen els fonaments del seu propòsit per un descontentament amb la societat de consum que, segons ells, “destrueix el món” més del que el fortifica. La iniciativa, ultralocal, s’ha escampat com una taca d’oli. Tres mil persones s’han inscrit al seu grup de discussió hostatjat a Yahoo! Són molts els que diuen haver-hi (re)descobert les virtuts de la reparació i de l’arranjament. O que confessen no tenir, al capdavall, tanta necessitat d’allò de què pensaven que no se’n podrien estar.
El “consumir d’una altra manera” o el “consumir responsable” (vegeu la guia d’Elisabeth Laville i Marie Balmain Achetons responsable, Seuil, 2006, o el web canadenc Ethiquette) tenen el vent en popa en les nostres societats d’abundància. A Internet, el web Freecycle, una mena d’E Bay gratuït i ecològic, l’objectiu del qual és “alleugerir les descàrregues municipals i reduir el consum galopant”, impressiona pel seu creixement.
Originat a Tucson, Arizona, el 2003, aquesta “eina comunitària de donació” compta avui amb 3 milions de membres a tot el món, inscrits en 3.900 grups locals de reciclatge d’objectes usats, dels quals una desena són a França. Si una cadira vella, un piano, una porta o uns estocs de totxos us destorben, clicant unes quantes vegades veureu si allò pot interessar algú.
Anar cap a una vida on prima el fet de ser sobre el fet de tenir, oposar allò durable a allò efímer, l’autèntic al virtual, el fonamental al secundari, tornar, en resum, a allò essencial – assumpte al qual la revista mensual Psycologies va dedicar el seu número de desembre-: heus aquí el missatge subjacent a la majoria d’aquestes iniciatives. Al Quebec, es parla fins i tot d’aquesta xarxa tot predicant el recurs a la “simplicitat voluntària”: “una manera de viure que intenta ser menys dependent dels diners i de la velocitat i menys delerós dels recursos del planeta”.
Des de Jean Baudrillard, sobretot, se sap que el consum no és sinó un acte destinat a satisfer necessitats, però que també representa un lloc d’intercanvis simbòlics: els usuaris no consumeixen només productes, sinó que també compren el sentit d’aquests productes, o bé la seva imatge, que, als seus ulls, pot representar una diferència. El consum permet també -i aquí hi ha tot el seu atractiu modern- viure tota mena d'”experiències”, sobretot emocionals; per això tot bon responsable de màrqueting sap fins a quin punt la nostra vida avui ja està feta d’una multitud d'”experiències de consum”. Compra rera compra, hom diu, elles podrien fins i tot construir una identitat.
El sociòleg Zygmunt Bauman ha percebut també aquest canvi de paradigma: “Mentre que els filòsofs, els poetes i els moralistes del passat es preguntaven si es treballa per viure o si es viu per treballar, el dilema que preocupa els nostres contemporanis es formula més aviat així : s’ha de consumir per viure o viure per consumir”? Això sembla tan cert que abans de comprar hom desitjaria poder tenir present la fórmula d’André Gide que volia que “la importància estigui en (la nostra) mirada, i no en la cosa mirada “!
Vivre pour consommer-lQHumy8.pdf
Article publicat a Le Monde, el 6 de gener del 2007
Traducció de Montserrat Sureda i Jubany per www.terricabras-filosofia.cat