Monthly Archives: Març 2007

Visita a IDEO

IDEO és una organització que ajuda a les organitzacions a innovar a través del disseny. En posts anteriors hem comentat el cas IDEO o alguns dels llibres que han publicat els seus fundadors (The Ten Faces of Innovation). Aquests dies he estat a Munich per diferents motius, i aprofitant l’estada he tingut l’oportunitat de visitar les instal·lacions d´IDEO.

Intentaré fer-vos arribar una mica quin ambient es respira en una empresa tant genuïna, situada al cor comercial de Munich, a Hochbrückenstr, on tot un edifici de 5 plantes allotja la seu.

Es diu que la clau d´IDEO no són només les capacitats i la creativitat dels seus treballadors, sinó en saber crear l´ambient adequat de treball. I realment, durant la meva visita vaig poder comprovar quin és aquest ambient. Totes les plantes de l’edifici són espais oberts amb uns plafons prefabricats que serveixen per crear habitacions a mida i discretes on es desenvolupen els diferents projectes. El personal que no està implicat en algun projecte treballa conjuntament en grans sales … no hi ha despatxos personals, ni tan sols pel màxim responsable d’IDEO Munich, el qual treballa en una taula al costat d’una vuitena de companys més. L’àtic de l’edifici és la zona de relació de l’empresa, amb terrassa, molta llum i vistes a les teulades veïnes. A l’àtic hi ha un flux constant de treballadors, està equipat amb una cuina i una gran barra on tot el personal IDEO disposa de tota mena de menjars i beures. Podríem dir que és com un “Chill out”, zona de descans.

El dibuix que ve a continuació mostra una manera de veure els diferents tipus d’innovació. Segons la gent d’IDEO hi ha tres tipus d’innovacions:

  • Les innovacions incrementals, són aquelles que oferim als nostres clients, amb millores dels nostres productes.
  • Les evolucionàries consisteixen en oferir un nou producte als nostres clients o bé oferir un producte que ja tenim a nous clients.
  • Les revolucionàries consisteixen en oferir un nou producte a nous clients.

Al gràfic es vol representar que el camí per arribar a les innovacions revolucionàries no és linial i no pot passar per alguna de les altres innovacions, sinó que cal fer-ho d’una manera diferent … pensament lateral?

Vull aprofitar per agrair a la Sabine i la Vicky d’IDEO Munich, per la seva generositat, amabilitat i simpatia.

 

Tipus d’innovació segons IDEO

 

Suspens en innovació

Llegim a El País que Espanya es troba a la cua entre leseconomies més desenvolupades pel que fa al procés d’adaptació als canvis desencadenats per les noves tecnologies de la informació. Les tres variables on es destaca la pobre puntuació obtinguda són:

  • Inversió en educació i R+D
  • El nombre d’universitats d’alt nivell
  • La quanitat de llicenciats en ciencia i tecnologia.

Segons Jordi Vilaseca, professor de la UOC “Estem endarrerits perquè no estem fent una aposta clara per incorporar les noves tecnologies a les activitats tradicionals“… “L’economia del coneixement no són les puntcoms, sinó la capacitat d’incorporar el coneixement a tots els sectors de l’aparell productiu

I el futur no es veu clar ja que a conseqüència dels canvis demogràfics es perderan entre un 20% i un 30% de llicenciats universitaris en els pròxims 10 anys.

Pel que fa a la inversió en coneixement, segons l’OCDE, els Estats Units inverteixen el 6,6% del seu PIB, mentre que  el Regni Unit i França el 3,7%, el 2,9% Alemanya, i el 2,8% Espanya.

Marketing lateral

Interessant article publicat en en NY Times sobre el concepte de marketing lateral. Samsung ha obert una botiga on no ven cap producte… “només” serveix per viure l’experiència dels seus productes, i sembla que funciona.

Els resultats que han obtingut són:

  • el 31% de les persones que van entrar a la botiga i en menys d’un any volen comprar una TV, aquesta será Samsung
  • 500.000 visites el 2005
  • 55 milions de USD aportats a la botiga

James Estrin/The New York Times

font MICHAEL BARBARO (NY Times)

via Submerge your Senses

Tecnologia RFID aplicada als processos de logística i distribució

La Cambra de Comerç de Girona i el Centre Tecnològic CETEMMSA, com a membres de la Xarxa PIC i el CIDEM impulsen una acció de sensibilització i difusió de la tecnologia RFID al tramat empresarial mitjançant l’execució de sessions de difusió divulgació dels avantatges, característiques i aplicacions de la tecnologia d’Identificació per Ràdio freqüència (RFID) en el teixit empresarial de les comarques gironines. La tecnologia RFID es convertirà a mig -curt termini en la clau per optimitzar la logística i distribució de les empreses i esdevindrà una eina important d’innovació en el processos de les mateixes.

Programa:

Per consultar el programa feu click aquí

font CIDEM

Guia per a l’elaboració del Pla d’empresa

Guia elaborada des del Servei de Creació d’Empreses com a model de Pla d’empresa a seguir per les persones emprenedores. El PLA D’EMPRESA és un document escrit en què s’explica i es detalla el projecte d’una nova empresa, tenint en compte tots els elements rellevants, recursos necessaris i accions a dur a terme per a la posada en marxa del nou projecte empresarial.

Podeu descarregar el document en format PDF

font Generalitat de Catalunya

Core Competencies

Hamel and Prahalad (1990) van definir les Core Competencies (competències clau) com “allò que una empresa pot fer bé” si compleix les següents condicions:

  • Proporciona beneficis als clients
  • És difícil d’imitar pels competidors
  • Pot influenciar una gran varietat de productes i mercats

Poden tenir vàries formes, com ara un cert know-how tècnic, un procés molt fiable, relacions properes amb clients i proveïdors, etc. Inclou facetes com el desenvolupament de productes, la cultura de l’empresa, la dedicació dels empleats.

Si una competència clau proporciona avantatge a llarg termini a l’empresa, es diu que ens trobem en un avantatge competitiu sustingut.

Per exemple la competència clau de Black and Decker són els motors elèctrics de 200 a 600 W, i aquest motor és el seu producte clau (core product).

font wikipedia

by DrSavia

Tanques publicitàries transparents

Del BLog, Marketing News, treiem les imatges de tanques publicitàries que hi ha a continuació. La creació d’il·lusions òptiques és un dels atractius amb els que poden comptar a l’exterior. Efecte de velocitat o transparència són un parell d’exemples.

fasf

Tenir la visió de negoci

En anglès.

Creativitat empresarial: rigidesa vs disciplina

Llegeixo a Explorando el Kilimanjaro, Guzmán López, un interessant article que comenta l’aparent conflicte entre la creativitat i les organitzacions. Us faig a mans un extracte:

Como bien apuntaba hace poco mi buena amiga Mac, parece que la creatividad está reñida por fuerza con las organizaciones, esto debido a su aparentemente conflicto de intereses. Es decir, la primera apreciación que se hace cuando un lee que se puede ser creativo en la empresa puede ser justo esa: ¿cómo se puede ser creativo cuando las organizaciones requieren rigidez y conformidad? ¿no es esto lo contrario a un ambiente creativo?
Bien, al igual que el humor puede ser una cosa muy seria como dice mi amigo Eduardo Jáuregui, la creatividad también lo es. Y con esto quiero decir que aunque la creatividad parezca que va ligada con el caos, la libertad e incluso la anarquía, es algo más disciplinado.

No debemos confundir la disciplina con la rigidez. Yo creo que en una empresa – al igual que con la creatividad- tiene que haber disciplina, pero no rigidez. La rigidez es lo contrario de la flexibilidad, y ésta es estrictamente necesaria para sobrevivir en un mercado de cambio constante como es el que vivimos actualmente. Por tanto, en una empresa disciplinada hay lugar para la creatividad, ¿cómo no?
¿acaso la compañía aérea más importante del mundo no es disciplinada? Tal como nos cuenta Alan Robinson en Creatividad Empresarial, British Airways es la compañía aérea más grande del mundo. Pocas industrias están tan estandarizadas como la industria de las aerolíneas, que maneja grandes cantidades de personas y aviones diariamente, y para la cual la seguridad es de mayor importancia. ¿Quién podría decir que está compañía no es disciplinada? Disciplinada sí, pero no rígida.
En el libro nos cuenta un ejemplo de cómo se mejoró el sistema para que los de la Business Class pudieran recoger su equipaje más rápido. Y esto fue gracias a un empleado, un cargador de equipaje, que simplemente con una dosis de observación y otra de curiosidad, solucionó con una simple idea de etiquetaje, un problema para la compañía. ¿acaso un cargador de equipajes tiene alguna fuerza en una compañía tan importante? Pues parece ser que sí. Una organización puede ser de lo más profesional, disciplinada, rentable, importante y todo lo seria que quieras, pero nada de eso va en contra de los principios de la innovación como el del escuchar las ideas de los demás.

La segunda cuestión que planteaba Mac en su comentario me parece más difícil de abordar, y es que, la teoría está bastante lejos de la práctica. Desgraciadamente aún en muchos países la innovación es una utopía. Las empresas tienen una estructura vertical y no dejan espacio para la comunicación. Si el ambiente de trabajo es parejo al de un campo de concentración es fácil que las ideas no lleguen a la cúspide. Además, la creatividad no se ve como una herramienta para solucionar esos problemas, quizá por estar tan cargada de esteriotipos y falsas creencias. Hasta que no se desmitifique un poco todo esto y se empiece a aplicar de manera muy práctica, los empresarios de toda la vida no la van a aceptar como tal.

Pero hay que ser optimistas, y aunque sea por cuestión de supervivencia estoy convencido de que la innovación va a ser un referente en el mundo de la empresa en muy poco tiempo.

Workshop. Fostering Innovation in eGovernment

El divendres 9 de març de 2007 tindrà lloc el worskshop Fostering Innnovation in eGovernment, la llengua vehicular del qual serà essencialment l’anglès. La jornada tindrà lloc a l’edifici de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) a Castelldefels.

En el marc del conveni signat el passat juny de 2006 per l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l’Oxford Internet Institute (OII), i dins del projecte MODINIS “Breaking Barriers to eGovernment” de la Comissió Europea, aquest workshop tractarà dels mecanismes que el govern electrònic pot emprar i ha emprat fins ara per a millorar la governança en l’era de la informació, és a dir, de quina forma poden transformar els governs no només la prestació dels serveis públics sinó també els sistemes de govern gràcies a l’àmplia difusió d’Internet i de la Web. El projecte ha identificat 7 tipus de barreres que frenen l’evolució del govern electrònic arreu d’Europa. Aquest workshop es centrarà en diverses solucions per a superar aquestes barreres i estimular la innovació. Aquestes solucions, abarquen, com a mínim, les següents categories:

  1. Solucions de caràcter legislatiu: s’ha creat o es pot crear legislació a escala nacional o comunitària amb l’objectiu de superar les barreres que frenen el govern electrònic, per exemple, els problemes d’harmonització, que han estat identificats com un obstacle clau per al progrés del govern electrònic.
  2. Solucions de caràcter tècnic que es basen en els dissenys innovadors i els usos de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, i també en les seves aplicacions a Europa o arreu del món. Entre les possibles solucions d’aquest tipus hi ha, per exemple, l’ús de xarxes socials o de portals comunitaris, les solucions que en línies generals s’han definit com a Web 2.0. Poden ser aprofitades aquestes aplicacions d’una forma creativa i útil per els governs?
  3. Solucions centrades en els ciutadans que tenen com a prioritat atorgar poder als usuaris del govern electrònic, incentivant l’ús de les eines del govern electrònic per part del públic, per exemple mitjançant una segmentació més eficaç del públic que permeti adaptar estratègies a grups concrets o bé mitjançant sistemes innovadors d’interacció amb els intermediaris situats entre els ciutadans i les administracions.
  4. Solucions de caràcter organitzatiu relatives als canvis que es poden dur a terme en la cultura o l’estructura de les organitzacions per facilitar la posada en marxa del govern electrònic, per exemple, intentant vèncer la resistència d’aquelles persones que disposen d’un gran coneixement organitzatiu en relació als processos presencials.

Què poden aprendre els impulsors d’iniciatives de govern electrònic dels exemples concrets? I de la teoria i la recerca sobre difusió d’innovacions en els àmbits de la informació i la comunicació?

 

Més informació a la UOC