Viure per consumir?

viureconsumir.jpgVIURE PER CONSUMIR?
Jean-Michel Dumay
El Cap d’Any de 2006, un petit nombre de veïns de la badia de San Francisco va fer-se un propòsit particular: no adquirir res més de nou durant tot un any. Viure senzillament de manera ajustada, del mercat de segona mà, comprant d’ocasió o manllevant del veí. Només amb algunes excepcions: els aliments, la roba interior, els productes de salut i, com qui diu, de primera necessitat. Proposta acomplerta (amb un o dos objectes d’error). Dotze mesos més tard, una bona part d’ells han decidit fins i tot repetir-ho un altre any… després, amb tot, d’un dia anomenat de “jubilació”, on cadascú serà autoritzat a omplir de nou en nou la llar.
Batejat “The Compact”, aquest grup de tècnics, executius, professors o estudiants californians expliquen els fonaments del seu propòsit per un descontentament amb la societat de consum que, segons ells, “destrueix el món” més del que el fortifica. La iniciativa, ultralocal, s’ha escampat com una taca d’oli. Tres mil persones s’han inscrit al seu grup de discussió hostatjat a Yahoo! Són molts els que diuen haver-hi (re)descobert les virtuts de la reparació i de l’arranjament. O que confessen no tenir, al capdavall, tanta necessitat d’allò de què pensaven que no se’n podrien estar.
El “consumir d’una altra manera” o el “consumir responsable” (vegeu la guia d’Elisabeth Laville i Marie Balmain Achetons responsable, Seuil, 2006, o el web canadenc Ethiquette) tenen el vent en popa en les nostres societats d’abundància. A Internet, el web Freecycle, una mena d’E Bay gratuït i ecològic, l’objectiu del qual és “alleugerir les descàrregues municipals i reduir el consum galopant”, impressiona pel seu creixement.
Originat a Tucson, Arizona, el 2003, aquesta “eina comunitària de donació” compta avui amb 3 milions de membres a tot el món, inscrits en 3.900 grups locals de reciclatge d’objectes usats, dels quals una desena són a França. Si una cadira vella, un piano, una porta o uns estocs de totxos us destorben, clicant unes quantes vegades veureu si allò pot interessar algú.
Anar cap a una vida on prima el fet de ser sobre el fet de tenir, oposar allò durable a allò efímer, l’autèntic al virtual, el fonamental al secundari, tornar, en resum, a allò essencial – assumpte al qual la revista mensual Psycologies va dedicar el seu número de desembre-: heus aquí el missatge subjacent a la majoria d’aquestes iniciatives. Al Quebec, es parla fins i tot d’aquesta xarxa tot predicant el recurs a la “simplicitat voluntària”: “una manera de viure que intenta ser menys dependent dels diners i de la velocitat i menys delerós dels recursos del planeta”.
Des de Jean Baudrillard, sobretot, se sap que el consum no és sinó un acte destinat a satisfer necessitats, però que també representa un lloc d’intercanvis simbòlics: els usuaris no consumeixen només productes, sinó que també compren el sentit d’aquests productes, o bé la seva imatge, que, als seus ulls, pot representar una diferència. El consum permet també -i aquí hi ha tot el seu atractiu modern- viure tota mena d'”experiències”, sobretot emocionals; per això tot bon responsable de màrqueting sap fins a quin punt la nostra vida avui ja està feta d’una multitud d'”experiències de consum”. Compra rera compra, hom diu, elles podrien fins i tot construir una identitat.
El sociòleg Zygmunt Bauman ha percebut també aquest canvi de paradigma: “Mentre que els filòsofs, els poetes i els moralistes del passat es preguntaven si es treballa per viure o si es viu per treballar, el dilema que preocupa els nostres contemporanis es formula més aviat així : s’ha de consumir per viure o viure per consumir”? Això sembla tan cert que abans de comprar hom desitjaria poder tenir present la fórmula d’André Gide que volia que “la importància estigui en (la nostra) mirada, i no en la cosa mirada “!
Vivre pour consommer-lQHumy8.pdf
Article publicat a Le Monde, el 6 de gener del 2007
Traducció de Montserrat Sureda i Jubany per www.terricabras-filosofia.cat

Els comentaris estan tancats.