Monthly Archives: gener 2007

Pannells publicitaris i gotes d’aigua

Una nova manera de fer publicitat… aprofitar un salt d’aigua per escriure-hi missatges, formes, etc. La tecnologia que s’ha creat és similar a la de les impressores d’injecció de tinta, on 3000 injectors deixen anar una gota d’aigua segons ordena l’aplicació, i aquestes gotes cauen formant els dibuixos… realment espectacular

via mirá!

Innovació al New York Times

El vice-president d’innovació del New york Times analitza la situació dels diaris digitals i explica algunes de les novetats de la web del seu diari.

via Vilaweb

La innovació a les companyies de baix cost

La innovació va tan unida a la funció empresarial que alguns economistes, com Schumpeter, la consideren la nota definitòria de l’empresari. La funció empresarial, segons aquest autor, consisteix a fer noves combinacions en l’àmbit econòmic. Aquestes noves combinacions es poden referir a:

  • la introducció d’un nou bé o servei;
  • la introducció d’un nou mètode de producció;
  • l’obertura d’un nou mercat;
  • la conquesta d’una nova font d’aprovisionament, i
  • la creació d’una nova forma d’organització de la indústria.

Aquest exemple il·lustra perfectament la idea que tractem de desenvolupar. Arran dels esdeveniments de l’11 de setembre i la desacceleració de l’economia dels principals països industrialitzats, hi ha hagut un fort descens del turisme, especialment del trànsit aeri. La majoria de les companyies aèries s’han enfrontat a fortes pèrdues.

No obstant això, tot i aquesta situació general, han aparegut les anomenades companyies aèries de baix preu, com EasyJet, Ryanair, Air Berlin, Hapag Loyd, etc., que estan aconseguint un gran èxit i beneficis elevats gràcies a la innovació, a una nova concepció estratègica del negoci que suposa una nova combinació dels factors de producció basada en una relació finalitats-mitjans diferent. És a dir, l’objectiu o finalitats de l’empresa són els mateixos -transportar viatgers amb avió-, però els instruments o mitjans són diferents. Fonamentalment, els mitjans o factors d’innovació són els següents:

  • Utilització d’internet per a la reserva i compra del bitllet.
  • Ús exclusiu del bitllet electrònic, és a dir, eliminació dels bitllets com ha estat i continua sent habitual en les altres companyies.
  • Amb això, eliminació de comissions a intermediaris.
  • Utilització d’aeroports petits però propers a les grans ciutats, com, per exemple, Girona-Barcelona i Frankfurt-Hahn, amb la qual cosa no només aconsegueixen una reducció considerable de costos, sinó també evitar les demores habituals en els grans aeroports a causa de la congestió del trànsit aeri.
  • Menys pèrdua de temps en la càrrega i descàrrega del passatge, amb la qual cosa obtenen una millor utilització dels avions. Mentre que en les línies tradicionals les hores de vol diàries d’un avió són 8, en aquestes companyies arriben a les 11.
  • Utilització de menys tipus d’avions, amb la qual cosa redueixen costos en el manteniment.
  • La programació dels vols es fa de tal manera que la tripulació retorna diàriament a la base i així redueixen costos d’estada en hotels cars.
  • Menys cost de personal. Mentre que les companyies tradicionals empren una persona per a cada 1.000 passatgers, en aquestes la relació és d’una persona per a cada 4.000 passatgers.
  • Absència de càtering gratuït.
  • Possibilitat de canvi de data i del titular del vol pagant una petita penalització. En tarifes especials les grans companyies continuen aferrant-se a la condició que el bitllet de tarifa reduïda no admet canvis.

Tots aquests canvis els permeten una forta reducció de costos (vegeu el gràfic 1.3) i, a més, aconseguir bons beneficis. En canvi, encara que les grans companyies aèries també van adoptant algunes d’aquestes innovacions (compra del bitllet per internet, bitllet electrònic, eliminació dels menús tradicionals i del repartiment de diaris, etc.), estan tenint molt menys èxit a adaptar-se a la nova situació del mercat perquè els falta una nova concepció global del negoci i els seus canvis no van acompanyats d’una reducció dràstica del cost.

 

En aquest exemple tenim una prova més de com l’esperit empresarial i la capacitat d’innovació de les noves i petites empreses són un esperó per a les grans, estimulen la competència que duu a una reducció de costos i preus en benefici dels clients i, per tant, de la societat en general.
Via: Emprenedor XXI
FONT: VECIANA, J. M. La creació d’empreses. Un enfocament gerencial.
Barcelona: Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
Servei d’Estudis. (Col·lecció Estudis Econòmics; 33)

Viure per consumir?

viureconsumir.jpgVIURE PER CONSUMIR?
Jean-Michel Dumay
El Cap d’Any de 2006, un petit nombre de veïns de la badia de San Francisco va fer-se un propòsit particular: no adquirir res més de nou durant tot un any. Viure senzillament de manera ajustada, del mercat de segona mà, comprant d’ocasió o manllevant del veí. Només amb algunes excepcions: els aliments, la roba interior, els productes de salut i, com qui diu, de primera necessitat. Proposta acomplerta (amb un o dos objectes d’error). Dotze mesos més tard, una bona part d’ells han decidit fins i tot repetir-ho un altre any… després, amb tot, d’un dia anomenat de “jubilació”, on cadascú serà autoritzat a omplir de nou en nou la llar.
Batejat “The Compact”, aquest grup de tècnics, executius, professors o estudiants californians expliquen els fonaments del seu propòsit per un descontentament amb la societat de consum que, segons ells, “destrueix el món” més del que el fortifica. La iniciativa, ultralocal, s’ha escampat com una taca d’oli. Tres mil persones s’han inscrit al seu grup de discussió hostatjat a Yahoo! Són molts els que diuen haver-hi (re)descobert les virtuts de la reparació i de l’arranjament. O que confessen no tenir, al capdavall, tanta necessitat d’allò de què pensaven que no se’n podrien estar.
El “consumir d’una altra manera” o el “consumir responsable” (vegeu la guia d’Elisabeth Laville i Marie Balmain Achetons responsable, Seuil, 2006, o el web canadenc Ethiquette) tenen el vent en popa en les nostres societats d’abundància. A Internet, el web Freecycle, una mena d’E Bay gratuït i ecològic, l’objectiu del qual és “alleugerir les descàrregues municipals i reduir el consum galopant”, impressiona pel seu creixement.
Originat a Tucson, Arizona, el 2003, aquesta “eina comunitària de donació” compta avui amb 3 milions de membres a tot el món, inscrits en 3.900 grups locals de reciclatge d’objectes usats, dels quals una desena són a França. Si una cadira vella, un piano, una porta o uns estocs de totxos us destorben, clicant unes quantes vegades veureu si allò pot interessar algú.
Anar cap a una vida on prima el fet de ser sobre el fet de tenir, oposar allò durable a allò efímer, l’autèntic al virtual, el fonamental al secundari, tornar, en resum, a allò essencial – assumpte al qual la revista mensual Psycologies va dedicar el seu número de desembre-: heus aquí el missatge subjacent a la majoria d’aquestes iniciatives. Al Quebec, es parla fins i tot d’aquesta xarxa tot predicant el recurs a la “simplicitat voluntària”: “una manera de viure que intenta ser menys dependent dels diners i de la velocitat i menys delerós dels recursos del planeta”.
Des de Jean Baudrillard, sobretot, se sap que el consum no és sinó un acte destinat a satisfer necessitats, però que també representa un lloc d’intercanvis simbòlics: els usuaris no consumeixen només productes, sinó que també compren el sentit d’aquests productes, o bé la seva imatge, que, als seus ulls, pot representar una diferència. El consum permet també -i aquí hi ha tot el seu atractiu modern- viure tota mena d'”experiències”, sobretot emocionals; per això tot bon responsable de màrqueting sap fins a quin punt la nostra vida avui ja està feta d’una multitud d'”experiències de consum”. Compra rera compra, hom diu, elles podrien fins i tot construir una identitat.
El sociòleg Zygmunt Bauman ha percebut també aquest canvi de paradigma: “Mentre que els filòsofs, els poetes i els moralistes del passat es preguntaven si es treballa per viure o si es viu per treballar, el dilema que preocupa els nostres contemporanis es formula més aviat així : s’ha de consumir per viure o viure per consumir”? Això sembla tan cert que abans de comprar hom desitjaria poder tenir present la fórmula d’André Gide que volia que “la importància estigui en (la nostra) mirada, i no en la cosa mirada “!
Vivre pour consommer-lQHumy8.pdf
Article publicat a Le Monde, el 6 de gener del 2007
Traducció de Montserrat Sureda i Jubany per www.terricabras-filosofia.cat

El 55% de les patents neixen en l’entorn universitari

Llegim al Portal de Recerca de la UdG la següent notícia:

El 2005 es va incrementar en un 26% el nombre de patents universitàries esteses internacionalment, amb una xifra de 117 extensions. El coordinador de la RedOTRI Universitats, Santiago Romo, destaca, que al costat de l’augment experimentat per les patents hi ha la tendència creixent de la contractació entre les universitats i organismes dependents d’aquestes amb les empreses.

El 2005, la universitat va contractar 339 milions d’euros en empreses de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i), dels quals 303 milions corresponen a contractes d’R+D (un 25% més) i 36 milions (un 10% més) a la facturació per serveis.

Santiago Romo també destaca la ingent creació d’empreses amb base tecnològica que tenen l’origen en recerques universitàries que s’acosta al centenar. Actualment, la RedOTRI agrupa a 67 oficines, radicades en universitats, centres públics de recerca i hospitals.

Via: Portal de Recerca

Font: Emprenedor XXI

Rics de veritat… rics de mentida

La revista Forbes ha publicat la llista de les persones més riques del món… i també la dels personatges de ficció més rics.

La llista dels més rics de veritat…

top15veritat.png

llista completa (Forbes)

Els més rics de ficció…

top15ficcio.png

llegir més (Forbes)

És impressionant… però són més rics els de veritat que els de ficció!

via El blog salmón

Nanotecnologia: nanoescultures

La següent imatge és una fotografia microscòpica d’una copia de l’escultura El Pensador de Rodin(corregit). El curiós és que només amida 20 micres, és a dir, 20 milionèsimes parts d’un metre. Ha estat desenvolupada per uns científics Coreans utlitzant tecnologies amb làser. Aquests científics argumenten que la seva tecnologia pot ser útli per crear nanosensors o nanodispositius més complexes… tota una obra d’art que ens depara un futur apassionant!

via Move Your Mind

font Live Science

Catalunya és la segona regió de la UE en creació d’empreses i en dones empresàries

Catalunya és la segona regió de la Unió Europea en creació d’empreses. Segons l’informe Catalunya 2005 de Global Entrepreneurship Monitor (GEM) presentat pel Govern català, el 2005, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) a Catalunya va ser del 6,8%. Aquesta xifra supera la mitjana espanyola (5,7%) i europea (5,5%) i només es veu superada per la d’Irlanda.

La TEA (taxa d’activitat emprenedora) mostra el percentatge de persones entre 18 i 65 anys que participen en la creació d’un projecte empresarial iniciat en els últims tres anys i mig. En aquest sentit, a Catalunya el 2005 hi havia un 6,8% de persones amb aquest perfil, un punt més que el 2004, quan la TEA se situava en 5,6%. Dit d’una altra manera, prop de 7 de cada 100 catalans participen en la creació d’una empresa.

Segons l’informe de GEM, el perfil de l’emprenedor català és el d’un home (61%) d’uns 40 anys, amb estudis superiors (45%), de la zona urbana (88%) i amb una renda mensual entorn dels 1.800 euros.

Malgrat tot, el nombre de dones que creen empreses comença a pujar, i molt ràpidament. Del 2003 al 2005, la taxa d’activitat emprenedora entre les dones ha pujat del 4% al 4,9%. Amb aquestes xifres, Catalunya és la segona regió de la UE amb més dones emprenedores, només superada per Irlanda.

Font: Barcelona Activa

Via: Portal de Recerca

Arriba l’Apple iPhone… revolució mòbil?

Apple vol revolucionar el telèfon mòbil amb el nou iPhone… i l’invent promet.

iphone

L’iPhone combina el reproductor més famós i desitjat… l’iPod amb un telèfon mòbil… però vosaltres pensareu… si això no és nou… i teniu raó. Des de fa força temps els telèfons mòbils tenen àmplies capacitat multimedia: MP3, fotos i vídeo, però exceptuant algun model com la sèrie Wxxx de Sonny (el conegut Walkman) les capacitats de reproducció dels mòbils no són massa còmodes: software, botons, qualitat…

L’iPhone es presenta amb una pantalla tàctil que ocupa tot el telèfon i de moment no és blanc, sinó negre. Com a telèfon cal dir que permet realitzar trucades de veu, enviar correus electrònics de veu (voicemail) , SMS i fotos. També permet navegar per Internet ja que incorpora el navegador Safari, enviar i rebre correus electrònics, s’integra amb Google Maps i permet la incorporació de widgets per afegir noves funcionalitats, com ara el seguiment d’accions de borsa o el temps.

Aquesta petita joia està gobernada pel sistema OSX i incorpora un disc dur que pot ser de 4 o 8 GB, és quad-band i incorpora WiFi i Bluetooth, i una càmera de 2 Mpíxels.

Però…
Quan valdrà? es parla de 500-600$ a Amèrica (suposem que 500-600€ aquí?)
Coses que li trobem a faltar… podria tenir un gestor personal: calendari, notes que es pogués sincronitzar amb l’ordinador (Mac o PC) ja que faria també de PDA, quasi imprescindible en els temps actuals, ja que quasi tots els telèfons ho fan.
També li trobo a faltar una ràdio FM integrada… però ja sé que és més suculent vendre-ho com a accessori…

De ben segur que Apple en vendrà força, però això de treure un producte el gener és si més no una falta de previsió, ja que una part molt important de vendes d’aquest tipus de dispositius es realitza per el Nadal, com a mínim a casa nostra. Una cosa semblant li ha passat a la Playstation 3, que s’ha deixat perdre una quantitat important de vendes a favor de les altres dues consoles, la Wii i la Xbox 360.

Una altra cosa sorprenent és la capacitat que té Apple per reinventar (redisenyar, replantejar…) productes ja existents i donar-los un aire de novetat, d’invent… en definitiva… una gran capacitat per innovar…

D’on venen els noms de les empreses?

 

Llegim a Tomatesafull, un recull dels orígens dels noms d’empreses conegudes. Ni ha que són fruit de la casualitat, noms de fundadors, … i d’altres d’un exercici de creativitat.

D’on venen els noms de les empreses?

Adidas – Coca Cola – ebay – IBM – HP i molts més:

Adidas– del fundados Adolf (Adi) Dassler.

Adobe– del rio Adobe Creek que fluía detrás de la casa de los fundadores John Warnock y Chuck Geschke .

AMD– Advanced Micro Devices o Microdispositivos Avanzados

Apple– por la fruta favorita de su cofundador Steve Jobs y/o por el tiempo que trabajó en un manzanal. Tardó 3 meses en crear el nombre de su compañía e incluso amenazó a sus colegas que si no sabían un nombre mejor para las 5 de la tarde pondría ese. Apple’s Macintosh es el nombre de una variedad popular de manzanas en los EEUU.

BBC– British Broadcasting Corporation o Corporación de Emisión Británica

BMW– abreviación de Bayerische Motoren Werke (Industría del Motor de Baviera)

Burger King – Rey de las hamburguesas

Canon– Originalmente (1933) Precision Optical Instruments Laboratory (Laboratorio de Instrumentos Opticos de Precisión) se puso el nuevo nombre de su primera cámara, la Kwannon.

Coca-Cola– deriva de las hojas de coca y las nueces kola usadas como edulcorantes. El creador John S. Pemberton cambió la “K” por la “C” porque quedaba mejor.

Colgate-Palmolive– formado por la unión de Colgate & Company y Palmolive-Peet. Colgate viene del William Colgate, un inmigrante inglés, que inició su negocio en Nueva York en 1806. Palmolive se llamó así por dos aceites (Palma y Oliva) usados en su producción.

Compaq– de “comp” (de computadora) y “pack” para denotar los objetos integrales pequeños, o de Compatibility And Quality (compatibilidad y calidad); o también de su primer producto, un portatil muy compacto.

Daewoo– fundada por Kim Woo Chong llamada así porque significa “Gran Universo” en coreano.

eBay– Pierre Omidyar, que creó el sitio de apuestas, tenía una empresa llamada Echo Bay Technology Group. “EchoBay”, Cuando intentó registrar EchoBay.com, vió que Echo Bay Mines, una compañia minera, ya lo tenía, con lo que registró lo que él creía que era el segundo mejor nombre: eBay.com.

Fanta– fué inventado por Max Keith en alemania en 1940 El nombre viene de la palabra alemana de fantasía (Fantasie or Phantasie), porque los inventoes pensaron que hacía falta fantasía o imaginación para encontrar el sabor a naranja de tal explosiva mezcla de sabores.

Fiat– acrónimo de Fabbrica Italiana Automobili Torino (Industría italiana de Automóviles de Turin).

Google– el nombre viene de la palabra googol, que matemáticamente es un 1 seguido de un millón de ceros, en honor a la cantidad ingente de datos que tratan.

HP– Bill Hewlett y Dave Packard tiraron una moneda al aire para saber si se iba a llamar Hewlett-Packard o Packard-Hewlett.

Hitachi– literalmente “salida de Sol”

Honda– de su fundador Soichiro Honda

Hotmail– Su fundador Jack Smith tuvo la idea de hacer un email accesible por Web a todo el mundo. Cuando Sabeer Bhatia vino con el plan de negocios para la idea, intentó todas las cosas que acabaran con ‘mail’ y se quedó con HotMail, ya que al menos incluían las cuatro letras de HTML. Se llamo entonces HoTMaiL (incluso si pulsas en la pestaña de Hotmail aún puedes ver en algún sitio las letras así, con mayúsculas y minúsculas)

Hyundai– en coreano significa “la edad actual” o “modernidad”.

IBM– nombrado por Tom Watson, un exempleado de National Cash Register. Significa International Business Machines, o Máquinas de Negocios Internacional.

Kawasaki– de su fundador Shozo Kawasaki

Kodak– Tanto la cámara como el nombre fueron invención de George Eastman . La letra K era su favorita, ya que creía que era una letra incisiva y fuerte. Intento varias combinaciones empezando y terminando por K. Se cree que eligió esta letra por el sonido que hacen las cámaras cuando producen el disparo.

LG– combinación de las dos marcas coreanas Lucky y Goldstar

McDonald’s– de los hermanos, que la fundaron en 1940: Dick McDonald y Mac McDonald

Microsoft– llamada así por Bill Gates para representar el MICROcomputer SOFTware. Se llamo originalmente Micro-Soft, pero se quitó luego el guión.

Mitsubishi– Mitsubishi tiene dos partes : mitsu significa tres e hishi significa Abrojo acuático (una planta acuática con forma de rombo) y de ahí su logotipo de 3 rombos.

Motorola– Fundada por Paul Galvin le vino el nombre cuando empezó a fabricar radios para coches. Muchos fabricantes de audio por aquella época usaban el ‘ola’ como terminación, y de ahí lo de Motor…ola

Nike– nombre del Dios griego de la victoria.

Nikon – del nombre original Nippon Kogaku, que significa “Óptica Japonesa”.

Nissan– muy similar a Nikon pues viene de Nippon Sangyo que significa “Industria Japonesa”.

Pepsi– Pepsi deriva su nombre de dyspepsia, una dolencia intestinal.

Philips – Fundada en 1891, por los hermanos Gerard y Anton Philips .

Reebok– otra forma de llamar a rhebok (Pelea capreolus), un antílope africano.

Samsung– que significa tres estrellas en coreano.

Sanyo– en chino el nombre es literalmente “Tres oceanos”

Siemens – fundada en 1847 por Werner von Siemens y Johann Georg Halske: se llamo originalmente Telegraphen-Bau-Anstalt von Siemens & Halske.

Suzuki– de su fundador, Michio Suzuki

Toyota– de tu fundador name Sakichi Toyoda. Se llamó al principio Toyeda, pero se cambió porque sonaba mal.