Les 100 millors innovacions tecnològiques del 2006

PopSci és una web que recopila les 100 millors innovacions tecnològiques del 2006, agrupades en diferents categories: automoció, aviació i espai, computació, enginyeria…

També hi ha un apartat dedicat als innovadors que han realitzat les innovacions guanyadores.

via Blod Blog

font PopSci

Informe Global de Competitivitat

El World Economic Forum ha publicat l’Informe Global de Competitivitat (GCReport), l’objectiu del qual és avaluar el nivell de competitivitat econòmica d’una mostra de 125 països, per analitzar com pot evolucionar el creixement de l’economia mundial a mig i llarg termini. El GCReport elabora l’Índex de Creixement de Competitivitat (GCI) i l’Índex de Competitivitat Empresarial (BCI).

El World Economic Forum és una organització independent internacional incorporada com a fundació sense ànim de lucre, manté un estat consultiu amb el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. La màxima d’aquesta organització és el progrés econòmic ha de venir de la mà del desenvolupament social.

En aquest informe, en el ranking GCI que està liderat per Suissa, Finlàndia i Suècia, Espanya ocupa el lloc 28è pel darrera de països com Chile, Malaysia o Estònia. Pel que fa al BCI, Espanya ocupa la posició 30.

Font: World Economic Forum

Notes d’un emprenedor: Matt Mullenweg

Matt Mullenweg el creador i desenvolupador de WordPress, una de les eines més
importants per la creació de blogs. El passat 19 de novembre es va celebrar a Sevilla l’Evento Blog España que va reunir els principals bloggers de la comunitat hispana i internacional.

Matt Mullenweg va donar una sèrie de consells per els que volen començar una nova aventura empresarial:

Usuaris: és molt important conèixer els teus usuaris, posa l’exemple de quan el teu blog el coneixien 10 persones i amb això n’hi havia prou. Mantenir el contacte amb els usuaris i el feedback és important, saber el que necessiten i demanen els teus usuaris.

Escalar (scaling): Empreses que pugen per l’escala “de l’èxit”. El més important és escalar cap amunt.

Compromís: Des del principi has de ser la persona més apassionada en el que fas, si estas escribint un bloc com, si estas parlant de banda ampla, has de ser el més apassionat en la banda ampla.

Interacció: Les empreses tenen el temps més al seu favor… però les grans empreses es solen moure molt lentament. Cal treure el teu producte el més ràpid possible, treure la versió 1.0 i posar-hi les teves impressions.

Complexitat: Si et mous a poc a poc és la mort d’una empresa, la complexitat també és la mort de l’empresa.

Dormir: Cal mantenir una vida saludable. És el més important, la majoria de coses poden esperar. Surt i disfruta una mica de la vida. Sino ets feliç el teu producte no serà bo i els teus usuaris no seràn feliços.

Altres frases que va dir en la seva intervenció:

Capital d’empresa, trobar inversors, mai ha estat barat començar alguna cosa com el software. Bé, es tracta de guanyar diners.

En els principis algunes idees fallen perquè es queden sense diners (quan inverteixen en elles), perquè aquetes idees es planifiquen a llarg termini. No et preocupis dels teus competidors: desenvolupa la teva idea.

Les grans empreses fallen perquè tenen molts recursos, molts treballadors i diners. Com pot ser dolent, aixó? Com més gastes més tardes en trobar o descobrir alguna cosa.

Les startup començen a guanyar diners quan es centren en una sola cosa i s’encerreguen de fer-ho realment bé.

font ALT1040
foto wicho

Un altre model de negoci és possible

Llegim el següent post sobre la relació entre el programari lliure i la innovació a SocAqui.cat:

Moltes vegades s’ha dit que el programari lliure no permet generar negoci. Encara més, s’ha arribat a afirmar que el programari lliure destrueix llocs de treball. És evident que afirmacions d’aquest tipus les generen persones interessades en algún negoci basat en un model obsolet, el de les llicències i les patents.

Tot i que aquests mateixos interessos econòmics s’entesten a fer creure a la gent que el model de negoci que defensen és el correcte, la realitat diària ens ensenya amb diversos exemples que no és així. El món del programari informàtic ha canviat molt els darrers anys. Internet i la millora general pel que fa al seu accés ha portat a una situació que molts no s’esperaven.

Fa uns anys, si una empresa volia utilitzar un determinat producte ofimàtic, per exemple un full de càlcul no tenia gaire opcions més enllà d’entrar en contacte amb una empresa desenvoplupadora de programari que li vengués el programa amb unes determinades restriccions i amb l’accpetació implícita d’algunes clàusules.

Avui en dia, internet permet la creació de comunitats virtuals de tot tipus, en les que la comunicació és gairebé instantània. Aquestes comunitats poden tenir diferents objectius, i un d’aquests pot ser el desenvolupament de programari, en aquest cas de programari lliure. Les eines a la disposició de tothom fan que la comunicació entre els membres d’aquests equips sigui tant o més ràpida que entre els treballadors d’una empresa que comercialitza el seu producte tancat. A més, el programari lliure posa a disposició de qui ho vulgui el codi font, que permet estudiar com funcionen els programes per dins. Per tant, l’aportació de persones externes al projecte és possible, mentre que em programari privatiu l’aportació es limita a “enviar informe de error“.

Tota questa explicació pot semblar donar la raó a la idea que això destrueix llocs de treball. Doncs no, com es comenta en el títol de l’apunt, un altre model de negoci és possible. És el model de negoci basat en el servei i no en la llicència de l’aplicació. La veritat és que hi ha molts exemples d’això. Aplicacions o serveis basats en programari lliure que poden generar un negoci. Tot això en si potser no és innovació, però si que és, com a mínim, un canvi de tendència.

Es podrien posar molts i molts exemples sobre això. Eyeos, Menéame, etc. Darrerament llegeixo una web sobre innovació que recomano. Aquesta web està allotjada al projecte WordPress. Per això he pensat de posar-ho com a exemple. I a més després de llegir un comentari al blog de’n Ricardo Galli (creador de Menéame).

WordPress és un projecte que té com a objectiu la creació d’una aplicació per a crear blogs (personals o del que sigui). La gràcia d’aquest projecte és que el codi font no és un secret guardat en una caixa forta, sinó que està a disposició de tothom que ho vulgui. Però no només això, perquè paral·lelament al projecte, el seu líder Matthew Mullenweg ha creat una empresa que ofereix serveis al voltant d’aquest projecte. L’exemple més clar és que ofereix un servei, gratuït, per què tothom que ho desitgi es pugui crear un blog a wordpress.com, amb totes les funcionalitats que ofereix aquesta aplicació.

El cas és espectacular, perquè en Matthew té només 22 anys i ha aconseguit, primer crear una comunitat i un projecte de programari lliure molt bo i molt potent; i segon un empresa que segueix el model de negoci dels serveis, el model de negoci del futur per més que alguns s’entestin a dir el contrari. Segurament el temps (segurament no massa) donarà la raó a la gent que creu en aquest model.

Hi ha altres exemples que malgrat no encaixar perfectament en aquesta definició de model de negoci, aprofiten i ajuden al programari lliure per posar en funcionament projectes empresarials molt ambiciosos. Fon és un clar exemple, doncs aprofitant el programari lliure generat per una comunitat al voltant del projecte OpenWRT, poden arribar a crear la xarxa wifi més gran del món.

El programari lliure en si mateix no té perquè ser innovació, però el que si que fa el programari lliure és posar a l’abast de tothom que ho desitgi la possibilitat de participar, i també d’innovar.

 

Font: SocAqui.cat

La creativitat segons Albert Boadella

Albert Boadella és actor, dramaturg i director de la companyia de teatre Els Joglars. Aquí teniu els deu manaments que definirien la seva manera de veure la creativitat… sempre des d’un punt de vista irònic i amb humor…

• Déu com a únic creador: tot ja està creat, ja ho va fer algú, només hem de mirar al nostre voltant i descobrir-ho abans que algú altre ho faci. Posem la nostra llanterna en aquesta foscor i veiem alguna cosa que els altres no han vist.
• Ser un inadaptat crònic: ser un nen eternament. Inconformista. No hem de congeniar amb els altres només per educació o desig social, un nen no ho fa perquè ell és autèntic.
• Rebutjar la fantasia: la realitat és més potent. Una vegada un actor va ser ferit de veritat i ningú el va creure, la gent va pensar que era una mala interpretació.
• Acabar amb el monopoli dels poetes: Poetes ho som tots.
• Allunyar-se dels inharmònics. Són aquelles persones que ens truquen quan som al bany. Sempre són els mateixos. No estan en connexió amb nosaltres i per això són inoportuns.
• Fomentar els enemics. Augmanten la teva força. Tenir un enemic et fa estar en alerta i no acomodar-te mai.
• Practicar sistemàticament el mal gust. Crea la teva pròpia moda, vés en contra, perquè si no ho fas el que esta de moda passarà ràpid i sempre aniràs per darrera. Mai es pot estar a la moda, així que crea la teva pròpia.
• Defensar-te de la modernitat. Modern és tot el que es fa avui. Ser modern és el més normal del món. No existeix l’art contemporani, l’art és només bo o dolent.
• Traeix periòdicament a la pàtria. Encara que siguin aquells que ens donen subvencions per fer la nostra feina, hi ha vegades que es bo anar-nos-en amb l’enemic.
• No treballar mai. Només hem de jugar. En francès o en anglès no n’hi diuen treballar: joue, play…

font Creative Minds

Creativity – Innovation – Trend Portal

Avui descobrim un nou portal de creativitat i innovació CREAX Creativity for Innovation. CREAX és un proveïdor de serveis que ajuda a innovar, resoldre i gestionar les organitzacions en els seus projectes. Al mateix temps que posa en contacte un extensa xarxa de clients i professionals.

És difícil explicar un portal d’internet, més enllà de dir tòpics. Però una manera de presentar a una organització, que hauria de dir molt sobre ella és llegir la seva cultura empresarial, dit en altres paraules … quina és la seva missió, visió?Doncs aquí en tenim un extracte:

Visió: Ningú no és més intel·ligent que tots els altres junts.

Missió: Connectem tot el món amb els fragments de coneixement que existeixen per solucionar problemes i generar nous mercats.

Doneu-li una ullada i ho comentem … veureu és diferent a altres portals, com Infonomia per exemple, que ja hem comentat altres vegades en post anteriors.

Els millors científics prediuen els pròxims 50 anys

La revista New Scientist ha publicat un informe especial on 70 especialistes de diferents disciplines prediuen com serà el món en els propers 50 anys. Cada científic explica com veu el futur en la seva disciplina.

Hi ha científics de renom com ara:

• Steven Weinberg: físic i premi Nobel de física el 1979.
• Benoit Mandelbrot: matemàtic que treballa amb fractals.
• Sydney Brenner: biòleg i Nobel de mediciona el 2002.
• Paul Nurse: bioquímic Nobel de mediciona el 2001.
• Ray Kurzweil: expert en inteligència artificial.
• Robert Ballard, oceanògraf famós per explorar el Titanic.
• Jane Goodall: famosa per conviure entre goriles.
• Sydney Brenner: experta en biotecnologia.
• Dan Dennett: filòsof

i molts altres…
via Business Innovation Inside

Innovació disruptiva

La innovació disruptiva és una innovació de producte o servei que desplaça a un producte o tecnologia existent que domina el mercat. Les innovacions disruptives es poden classificar de dues maneres diferents:

• lower-end: va dirigida principalment als consumidors que no necessiten productes amb moltes prestacions però que estan interessats en aquest nou producte o tecnologia. Es tracta de llançar al mercat productes amb menys prestacions però que sobrepassin amb escreix les espectatives de determinats segments de consumidors. Aquests usuaris no estan disposats a pagar més per més prestacions o millors funcionalitats. Una vegada consolidat aquest segment, el disruptor ha de millorar el seu marge. Per fer-ho intentara entrar en el segment on el client està disposat a pagar una mica més per una mica més de qualitat. Per assegurar aquesta qualitat el disruptor necessita innovar. Cal repetir aquesta operació per anar entrant cada vegada a més segments del mercat i atreure consumidors més atractius, disposats a pagar més.
• new-market: apareix quan un producte amb prestacions clarament inferiors entra en un mercat nou o emergent. Per exemple el sistema operatiu Linux quan va aparèixer era un producte clarament inferior als servidors Unix o Windows. Els sistemes operatius Linux actuals han innovat i millorat amb els anys i són molt assequibles, fins al punt que pel que fa a servidors deslpacen els sistemes líder en el mercat.

Exemples d’innovacions disruptives:

• Els motors de combustió van desplaçar el traball manual i amb animals.
• Els automòbils van desplaçar els cavalls per el transport.
• Els ordinadors personals van desplaçar els grans ordinadors.
• La fotografia digital va desplaçar l’analògica.
• Els telèfons el telègraf.
• El telèfon mòbil el telèfon convencional.
• VoIP la telefonia convencional.
• El format MP3 està desplaçant el CD.
• El format DivX està desplaçant el DVD.

font: wikipedia

innovació disruptiva

Think for a change

The world is changing…and its going to change with or without you. Only fresh ideas and new innovation will keep everything you worked hard to achieve viable into the future.

He dubtat en traduir la frase al català … però té tanta contundència i entusiasme que no voldria desaprofitar ni tan sols els punts. Amb aquesta frase es presenta Think for a change, una consultora en creativitat fundada l’any 2000 per donar suport a les empreses en el desenvolupament del procés de la creativitat, iniciatives innovadores i generació de noves idees.

Aquesta empresa ha desenvolupat un model d’innovació contínua,basat en sis elements:

• Sistema de gestió de les idees
• Solució creativa dels problemes
• Cultura de la innovació
• Millora contínua
• Centres d’innovació
• Entrenament i formació en creativitat i innovació

Més despesa en R+D suposa més innovació?

S’ha parlat molt sobre la conveniència que hagi més inversió en R+D. La raó sol ser perquè sol haver una coincidència entre la despesa en R+D en un país i la seva productivitat.

En un recent estudi produït per Booz Allen Hamilton, una de les grans consultores, van preguntar a les 1.000 empreses amb les despeses més altes en R+D i la conclusió d’aquestes és que no veuen un vincle tan clar entre aquestes despeses i la millora de resultats d’aquestes empreses.

Alguns de les conclusions de l’Estudi són:

• empreses estan sent cada vegada més efectives amb les seves despeses d’R+D
• el nivell de la despesa no és el definitiu per a l’èxit
• altes despeses en R+D si pot ser millor
• el registre de patents no necessàriament duu a més beneficis
• cada empresa ha de trobar el seu propi camí

Les que tenen efectivitat, destaquen en quatre principals elements de la inovació:

• generació d’idees
• selecció de projectes
• desenvolupament de productes
• comercialització

Estudi interessant però sembla que diu que s’ha de gastar en R+D però ha de ser de forma més intel·ligent i creatiu. Per si no ho sabíem, l’estudi ho confirma.

Prenent una idea que ja hem comentat altres vegades … “la innovació no està en els grans invents, sinó en moltes petites coses”

Via: Blog Salmón

Font: Financial Times